Aquesta setmana hem fet públic el butlletí trimestral de l'Ateneu, del qual us copio el que hi he escrit sobre la gran nevada d'inicis de març i les seves conseqüències. Ho segueixo pensant.
****
Editorial d'El Xot, el butlletí de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
http://www.ateneunaturalista.org/Xot/XOT_68.pdf
Fa quatre dies que hem tingut la versió hivernal de “La tempesta perfecta”. A hores d’ara encara hi ha persones que pateixen fred i foscor, insalubritat i gana, perquè en certs indrets, gens remots, encara no s’ha pogut restaurar el servei elèctric. La remor de les declaracions institucionals i dels retrets de l’oposició passarà i, si hi ha un gir en el mapa polític del país, amb el proper desastre els papers canviaran, però vist com han van les coses és pràcticament segur que el debat més necessari no es farà: Quines infraestructures necessita el país per donar un servei adequat als 7 milions i mig d’habitants que té? Es pot millorar la resiliència dels serveis per tal que puguin aguantar millor les embestides de les forces de la natura, que de cara al futur es preveuen cada cop més extremes, i evitar que tanta gent pateixi innecessàriament? I encara més, com es pot fer això fent el mínim impacte sobre el medi ambient i sobre el territori? Aquestes i d’altres preguntes similars, de caire absolutament pràctic i allunyades dels eslògans amb què els governants fan política d’infraestructures, són les que s’hauria de plantejar tot bon governant i que haurien de predominar en el debat polític, amb el desig d’arribar al final del procés a una solució de consens. Però no serà així. I hi ha haurà persones que tornaran a patir i se seguirà esquarterant el país. Necessitem una nova generació de polítics que enfoquin la seva acció des d’una veritable generositat i de vocació de servei a la ciutadania, perquè sense un canvi d’aquesta mena el declivi que vivim ja serà definitivament imparable.
0 comentaris:
Publica un comentari